Bàner

Espècies model

Cladocora caespitosa

La Cladocora caespitosa té una taxa de creixement lenta i una gran longevitat; és l’únic corall endèmic de la Mediterrània amb capacitat per formar importants bioconstruccions entre cinc i vint metres de fondària. Aquestes característiques li confereixen un valor extraordinari com a registre paleoclimàtic per entendre les fluctuacions ambientals i les pertorbacions que en el passat van afectar la Mediterrània. Malauradament, la major part de les grans formacions de Cladocora han desaparegut i únicament persisteixen en alguns indrets del litoral mediterrani com per exemple a Croàcia o les Illes Columbretes. Tot i això, es poden trobar colònies isolades de Cladocora caespitosa al llarg de tot el litoral mediterrani. En els darrers anys, aquesta espècie s’ha vist notablement afectada per mortalitats massives recurrents provocades per episodis d’escalfament de l’aigua, així com per la presència d’algues invasores com ara Caulerpa racemosa o Lophocladia lallemandi. MedRecover dirigeix els seus treballs a entendre aspectes bàsics de la biologia i l’ecologia de la Cladocora caespitosa, així com a avaluar l’efecte dels impactes que pateixen les poblacions per garantir-ne la conservació.

 

 

Tornar

 

Gorgònies

El grup treballa principalment amb tres espècies de gorgònies: la gorgònia vermella (Paramuricea clavata), la gorgònia blanca (Eunicella singularis) i el corall vermell (Corallium rubrum). Les tres espècies presenten una distribució restringida bàsicament a la Mediterrània, on es presenten, en general, amb poblacions d’alta densitat entre els zero i els cent metres de fondària. Els paisatges submarins que formen són de gran bellesa i es consideren de gran interès patrimonial. En els darrers anys les poblacions de gorgònies han patit l’impacte recurrent de pertorbacions fortes com són els efectes directes i indirectes de la pesca, de les espècies invasores, la freqüentació d’escafandristes i les mortalitats massives lligades a anomalies tèrmiques positives. Donat que són espècies de vida llarga (de desenes fins a centenars d’anys d’edat) i amb una dinàmica poblacional feble, aquestes pertorbacions tenen conseqüències severes per a la viabilitat de les poblacions. MedRecover contribueix a la conservació de les poblacions de gorgònies mitjançant estudis de l’ecologia, el desenvolupament de models de viabilitat, les anàlisis de l’estructura genètica i estudis sobre aspectes bàsics de la seva biologia.

 

 

Tornar

 

Algues del gènere Cystoseira

El gènere Cystoseira (Fucales, Phaeophyceae) està format per unes 60 espècies distribuïdes arreu del món. Al Mediterrani hi ha 30 espècies, 24 de les quals són endèmiques. Aquestes espècies es caracteritzen per tenir un eix perenne fixat al substrat del qual creixen branques estacionalment. A causa del port arbori, aquestes espècies es consideren clau per a les comunitats algals ja que són formadores d’hàbitat i creen comunitats molt estructurades (boscos en miniatura) amb una gran diversitat d’espècies associades, on s’han arribat a comptar més de 160 taxons diferents. A més, les diferents espècies de Cystoseira estan adaptades a condicions ambientals molt variades, de manera que podem trobar-ne tant en zones molt batudes com en encalmades, o des de la superfície fins a fondàries de més de 50 metres.

Pel caràcter plurianual, aquestes espècies i les comunitats que formen són molt sensibles als canvis, especialment les espècies adaptades a viure en fondària i en ambients extrems. Les pertorbacions físiques per erosió o sobrepastura per garotes, la competència amb espècies introduïdes o factors més difosos com ara la contaminació, la sedimentació i la terbolesa de l’aigua poden afectar la supervivència d’aquestes espècies. Així, s’ha constatat que en zones afectades per alguna pertorbació les comunitats dominades per espècies del gènere Cystoseira han desaparegut i han estat substituïdes per espècies de creixement ràpid i estacional, molt menys diverses i estructurades.

MedRecover està implicat en experiments a llarg termini sobre els efectes de la sobrepastura de les garotes en les comunitats dominades per Cystoseira balearica que forma boscos densos a poca fondària (10-15 m) mitjançant eradicacions experimentals de garotes. Igualment el grup participa en el seguiment de poblacions d’espècies de Cystoseira de fondària 30-50 m (C. spinosa i C. zosteroides) en diverses àrees protegides i no protegides de la Mediterrània.

 

 

Tornar

 

Palinurus elephas

L’espècie més emblemàtica de tots els grans decàpodes de la Mediterrània és la llagosta vermella (Palinurus elephas). Aquesta llagosta és el crustaci més apreciat comercialment i actualment les seves poblacions mostren indicis clars de sobreexplotació. Les regulacions pesqueres semblen no ser suficients per mantenir l’espècie com a recurs pesquer. Per tant és urgent promoure mesures de gestió per conservar-la. Un dels principals problemes per a la conservació és el desconeixement de molts aspectes de l’ecologia de la llagosta. En aquest sentit, només fa uns anys que MedRecover va poder descriure els processos d’assentament i l’ecologia de la fase juvenil, que paradoxalment era totalment desconeguda. Això ha obert un camp d’estudi on poder entendre tant processos de dispersió, com de connectivitat entre les diverses poblacions, així com la influència de la variabilitat de l’assentament sobre les poblacions explotades. Aquests estudis, juntament amb el seguiment a llarg termini de poblacions de llagosta en diverses reserves marines de la Mediterrània occidental, estan aportant dades clau per establir recomanacions per a una gestió millor com a recurs pesquer. L’adopció d’aquestes recomanacions hauria d’afavorir-ne la conservació i recuperar les poblacions depauperades actuals.

 

 

Tornar

 

Peixos

Més de 700 peixos han estat citats a la Mediterrània, dels quals uns 60 són endèmics i més de 100 són introduïts. La Mediterrània ha estat explotada ancestralment. Tanmateix la pesca intensiva ha reduït les poblacions de molte especies, moltes de les quals es consideren sobrexplotades o ecològicament extintes. En particular les activitats pesqueres han fet que les grans espècies depredadores hagin tendit a fer-se molt escadusseres en sectors amplis del litoral. Els predadors que han estat afectats inclouen els meros (Epinephelus spp.) i altres especies preuades. La sobrepesca no només afecta les poblacions de les espècies directament explotades sinó que pels anomenats efectes cascada produeix efectes secundaris que provoquen canvis en tota la xarxa tròfica. Per exemple, l’enrariment dels peixos que mantenen a ratlla els eriçons pot produir fenòmens de sobrepastura en les comunitats algals transformant-les en els anomenats blancalls.

Els treballs de MedRecover han contribuït a destacar el paper de les reserves marines en la preservació de les poblacions de les espècies més vulnerables a la pesca i afavorir la repoblació de les zones pescades.

 

 

Tornar

 

Paracentrotus lividus

Als mars temperats les garotes són considerades com els herbívors més importants. Al Mediterrani occidental, Paracentrotus lividus és l’espècie més comuna i depenent de la seva abundància és capaç de determinar la composició i la dinàmica de les comunitats algals. Per aquest motiu està considerada una espècie clau per al funcionament dels ecosistemes bentònics litorals. En moltes àrees del Mediterrani les poblacions d’aquesta espècie han augmentat per la disminució dels peixos, els seus principals predadors, a causa de la sobrepesca. L’augment de les poblacions de la garota pot provocar la transformació de comunitats algals ben desenvolupades en comunitats sobrepasturades molt simplificades i amb una diversitat baixa. D’altra banda, les garotes, com el majors herbivors generalistes de la Mediterrània NO podrien estar jugant un paper clau en l’invasió d’espècies algals tot modificant la força i la direcció de les interaccions entre les especies d’algues natives i invasores. Així, comprendre la dinàmica de les poblacions de garotes és un element clau per a la conservació dels ecosistemes marins litorals.

Tanmateix, altres processos com el reclutament, la mortalitat postassentament, el comportament o les pertorbacions de freqüència baixa com per exemple malalties o tempestes poden afectar l’abundància d’aquesta espècie. La combinació d’estudis experimentals amb el seguiment de poblacions naturals a escales espacials i temporals adequades ens està permetent tenir una idea més aproximada de la importància relativa de cadascun d’aquests factors i així entendre millor la dinàmica d’aquesta espècie clau.

 

 

Tornar